QUAN TORNI LA LLUM

El tall elèctric a Barcelona es un fet tan negatiu que es fa difícil trobar un adjectiu que el pugui qualificar en tota la seva magnitud.
Amb tot, treu a la llum de la discussió pública alguns aspectes molt importants que afecten a tots els ciutadans.
El primer aspecte a discutir, en certa manera recurrent, seria la conveniència de que serveis de pública necessitat estiguin en mans de companyes privades , subjectes no més per "lleis" inspirades en el capitalisme mes salvatge i desenfrenat, gestionades per una colla de mediocres que fan mans i mànigues per preservar per sobre de tot el lucre particular, lucre vergonyós per exagerat que s'intenta netejar sota el paraigües del valor per el accionista.
En segon lloc seria hora ,en el cas dels serveis de necessitat pública, de diferenciar preu i valor. Es necessari posar en línia de d'indemnització els valors afegits al servei. Siguem seriosos : això es progrés! . Als ulls d'un jubilat amb mobilitat limitada, pensió minsa i congelada, i poques possibilitats de reclamar, un bistec i mig tall de peix , aquesta setmana a Barcelona, tenen un valor que res te a veure amb el preu del mercat.
Es necessari definir-hi, en cas de grans grups de consumidors afectats, el concepte de dany causat, ja hi ha prou de que els grans subministradors s'amaguin darrera de legislació feta a mida, legislació que per enrevessada es disuasoria i el que fa es limitar els bens que pretén protegir.
No vull entrar en el tema de la informació en cas de problemes d'ampli abast, es deuen de pensar que som gilipoyas, no s'adonen que l'informació circula a una velocitat insospitada i que pretendre amagar la realitat no dona cap redit i encabrona al personal.
Per últim: el paper dels polítics i els gestors de les diferents administracions, son necessàries les dimissions, quan mes alt el càrrec millor, això sense entrar en si tenen o no responsabilitat, es irrellevant en molts casos, crearia una sensació pedagògica de que res es gratuït i els que son els interlocutors habituals d'aquestes grans companyes es preocuparien de que l'aigua no arribes al riu i així no sortirien ofegats.