No juguin amb foc

A l’anomenat “cas De Juana Chaos” l’han convertit en el nou front de la confrontació oposició - govern.

Uns criden per el que consideren una claudicació, els altres adueixen questions d’humanitat per justificar el camí i/o la situació a la que ens trobem. Uns son ventajistes sense mascara a la recerca del vot perdut, els altres gestors vergonzants de drets i deures.
Quan jo era petit, els pares no hem deixaven jugar amb foc i alimentaven les pors amb la possibilitat de que encara que pogues dominar la flama bermella, podria al final pixarme al llit.
Crec que en aquesta gran fira on hi han possat tots els tipus de rencunies i on floreix mès d’una vanitat, el flaire que més se sent es la pudor a cremat.

Els polítics dins de la seva funció hauriem d’incloure la necessitat de fer pedagogia, defendre els seus punts de vista i enfrontar-los sense vergonya als del oponent ,si no d’una manera neta, si d’una manera clara, entendible i explicada en si mateix.
Algú s’imagina un jutge demanan als pares de la noia violada per quin tipus de pena a de ser aplicada al violador?. Algu creu que els pares trencats de dolor no demanariem el que la rabia natural demana? Algú creu que dintra dels seus raonaments, tindrien lloc termes com justícia o equitat?. S’ha de ser home o dona molt capdal per no veure la raó torbada per la passió dels sentiments.
Per evitar això tenim un codi penal basat en la presumpció d’innocència, garantista (abans un presumpte delinqüent al carrer que un innocent a la presó) dels drets , on a mes d’estar descartada la pena de mort existeix una voluntat efectiva en favor de la reinserció del delinqüent.
A ningù se l’escapa que l’aplicació d’aquest codi, l’aplicació de la Justícia, es realitza sovint per una senyora amb el ulls tapats, que li xiu-xiueixen coses a l’orella ,i que la balança que porta a la ma esta com a mínim oxidada i no dona el pes just i fidel.

I aquest es el cas De Juana Chaos, el cas d’un assassí, jutjat i condemnat per assassinats probats, que amb el mateix codi penal per el que ha sigut condemnat, li han sigut aplicats els supòsits de redempció de condemna legalment establerts i que a l’extinció de la seva condemna ahurià de haver sortit en llibertat.

Un apunt: es fa dur, mol dur acceptar que 25 assassinats es puguin saldar amb 18 anys de presó efectiva quan resulta evident que no s’ha produit una reinserció real.

Davant de això no queda més que acceptar que el codi penal té fissures i que el sistema de reinserció es millorable, i que procederìa doncs la seva reforma. Fet que ja s’ha produit fa uns anys, però aquesta reforma no afectàba al que ja estàba jutjat.
La “alarma social” creada (artificial e interessadament) davant de l’excarcelaciò del assassí De Juana va fer torçar la llei i s’el va imputar un delicte d’opinions, jutjat i penat, el Tribunal Suprem li rebaixa la pena i es donen les condicions per que el govern, amb el permís d’altre jutge, li pugui atenuar el règim de presó, que no la llibertat. I no hi ha més.
Tot el soroll creat, no es més que soroll interessat, una apel·lació constant a les baixes passions i la por de les persones que aturdides per el soroll, no arriben a entendre ben bé el que ha passat.
Aquesta tensió, aquestes passions desbocades propician més l’enfrontament que la confrontació democràtica de idees i criteris, allunya a les persones, crea falses trinxeres en defensa d’un ordre, que millor o pitjor el segur es que no ha estat proposat democràticament. Per això els hi demano : deixin de jugar amb foc, no voldria que a causa del seu joc, tots acabesim pixant el llit.